Avui en dia amb els avanços realitzats per les noves tecnologies, podem trobar una extensa varietat de línies, cadascuna amb qualitats i característiques diferents així doncs hem de saber escollir quina el la millor analitzant cadascuna de les seves principals propietats tals com el diàmetre, la resistència L'elasticitat o el material de la línia.
La resistència d'una línia es la quantitat de pes que aquesta pot aguantar. Normalment la resistència d'una línia està clarament indicada en el caixa de compra. Així doncs trobem que molts pescador alhora de comprar el fil simplement compren aquell que aguanta més que té més resistència. Això es un error doncs tot i que la resistència és una qüestió molt important hi ha altres característiques que s'han de tindre en compte. A més la resistència de la línia no ha de ser igual al pes dels peixos que volem pescar doncs el pes a l'aigua es redueix un ters respecte el pes del mateix peix a l'aire, i la lluita amb el peix es desenvolupa en el medi del peix, a l'aigua. Ara bé també s'ha de dir que un peix de dos quilos pot arribar a fer una força de deu quilos... això no significa que la línia hagi de ser tant resistent doncs el pescador té altres eines per fer front a la força del peix, ja sigui el fre del carret o l'habilitat del pescador per recollir sense trencar la línia.
Quan avaluem la resistència d'una línia, no és el mateix mesurar-la en condicions normals on el pes es va carregant lentament que en una situació de xoc, on el pes es carrega a una velocitat molt alta. En aquests casos ( per exemple quan clavem un peix), la línia es veu sotmesa a un xoc important. Quan utilitzem línies de baixa qualitat la seva resistència al xoc és molt baixa, i però això augmenta el risc de la línia a tallar-se en aquest tipus de situacions.
Un altre tipus de resistència que ha de tenir la línia és la resistència al deteriorament. Les línies evidentment no aguanten tota la vida, es gasten, s'estiren, s'afinen i s'endureixen, per culpa dels frecs, el sol, l'aigua i la sal. Per aquest motiu les companyies van començar a elaborar una espècia de coberta, de capa superficial en el fil amb l'objectiu d'aplaçar temporalment el deteriorament del fil. Per aquest motiu podem trobar en el mercat línies molt resistent al deteriorament i per contra altres que no tant. Tot i així no hem de caure en el mateix error que amb la resistència del fil al pes i fixar-nos solament amb la resistència al deteriorament doncs segueixen aven molts factors que influeixen en la qualitat de la línia.
Aquesta capa superficial, també ajudarà a incrementar la resistència als frecs contra les roques del fil, fet molt comú en la pesca a spinning de costa.
El diàmetre del fil és una característica molt important per a la pesca a spinning. En cada modalitat de pesca s'utilitza una línia diferent ja sigui de major diàmetre o de menor diàmetre. Podem definir el diàmetre simplement com la grossor del fil. En les línies, el diàmetre s'expressa en mil·límetres. Per tant si tenim un fil de 0.6, significa que el diàmetre de la línia és de 0.6 mm. Això és molt important perquè està estretament relacionat amb la resistència del fil, a major diàmetre major resistència. També està estretament relacionat amb la quantitat de metres que pot tindre el carret, com més gran és el diàmetre menys metres entraran en la bobina, i encara que no ho sembli, quan més gran és el diàmetre a menys distància arribaran els nostres artificials per culpa del fregament amb les anelles. Per tant tot i que no hi ha res exacte, per la pesca a spinning es recomana un fil prim i alhora resistent.
Al adquirir un fil de pesca s'ha d'anar amb compte que aquest no contingui el que s'anomena memòria. És a dir que al sortir de la bobina no agafi la forma que tenia quan estava guardat perquè això només farà que formar lius i nusos.
A més per a la pesca a spinning es necessari que l'engany sigui el màxim d'efectiu, si la línia es molt visible als ulls dels peixos aquests no atacaran a l'artificial i la sortida de pesca haurà sigut per a res. Per aquest motiu el fil ha d'estar camuflat. Si el peix que anem a capturar es troba en aigua tèrbola, no ens hem de preocupar per dissimular massa la línia i hem de tractar d'aconseguir el millor color perquè puguem veure i seguir el recorregut de l'artificial.
Aquest aspecte tampoc a de ser exagerat però davant de determinades espècies molt ara el llobarro aquest té un valor primordial.
Actualment al mercat podem trobar una quantitat molt diversa de materials a causa dels diferents processos, tractaments i estructures a les quals avui són sotmeses les diferents fibres que són utilitzades en les línies de pesca. Ara bé bàsicament podem distingir dos tipus de línies: els monofilaments o nylon i els multifilaments.
El multifilaments com el seu nom indica, està format per diversos fils trenats. Aquests no tenen elasticitat ni memòria, però són molt resistents al deteriorament. També hem de destacar que no són transparents, ni resisteixen els frecs contra les roques però tenen una increïble resistència. Aquesta resistència fa que el pescador pugui reduir el diàmetre del fil però seguir pescant amb una molt bona resistència. Al reduir el diàmetre, aconseguim posar més metres a la bobina (el fil és més petit) i aconseguim que el el fregament amb les anelles sigui inferior i puguem arribar a llançar més lluny. Tot i així la manca d'elasticitat del multifilament (que pot produir el trencament quan hi ha alguna estirada seca) i el fet que sigui molt visible als ulls del peix fa que sigui recomanable posar un o dos metres al final de la línia de monofilament transparent.
Malgrat tot el monofilament es trenca molt fàcilment i la seva resistència és menor que la del multifilament. Tot i així presenta una elasticitat casi d'un 20% en alguns fils que ajuda molt a l'hora de treballar un peix doncs redueix la intensitat de les estirades que fa aquest.
Les línies evidentment no aguanten tota la vida però podem fer que el fil ens duri molt més temps i que estigui en bon estat. Simplement el que s'ha de fer és treure la bobina del carret i posar-la sota l'aixeta de casa per així treure totes les restes de sal que puguin quedar.
